Setians

Setians

Epònim	Set
Dades
Tipus	secta
Història
Creació	segle II
Data de dissolució o abolició	segle IV

Els Setians van ser una secta religiosa, un grup de tendència gnòstica que va sorgir cap al segle ii a la part oriental de l'Imperi Romà. Van ser un dels principals corrents del gnosticisme durant els segles II i III, juntament amb els valentinians.

El seu nom prové de la figura de Set, el tercer fill d'Adam i Eva. Segons Hipòlit de Roma, els setians creien en tres principis de l'univers, cada un d'ells amb infinites potències.^[1] Ireneu diu que aquestes potències estaven representades per Caín, el principi terrenal, per Abel, el principi psíquic i la tercera per Set, el principi espiritual.^[2] Alguns autors consideren que els setians, i també els ofites i els caïnites eren sectes jueves precristianes. Però els setians identificaven Set amb Crist, i s'argumenta que tenien orígens precristians però que van absorbir idees sincrètiques del judaisme i del cristianisme, i també del neoplatonisme.

El mite cosmogònic de Set re-interpreta el llibre del Gènesi i la resta del Pentateuc, i representa un canvi radical en la concepció jueva ortodoxa de la creació i la relació divina amb la realitat. La cosmogonia setiana està definida a l'Evangeli apòcrif de Joan, que descriu un Déu desconegut, semblant al que descriu Pau als Fets dels Apòstols 17:23. Alguns conceptes setians deriven d'una fusió del Platonisme o de conceptes neoplatònics amb l'Antic Testament.

Teodoret deia que els setians eren la mateixa cosa que els ofites, que tots dos grups veneraven la serp i que la diferència consistia en que uns adoraven Set i els altres no. Deien que l'ànima de Set havia passat a Jesucrist i que eren la mateixa cosa.^[3]